Ethernal Youth (Dinorelat #10)

Les sospites sobre l’eficiència d’Ethernal Youth (o també conegut publicitàriament com “l’elixir de l’eterna joventut”) van aparèixer juntament amb les queixes d’alguns consumidors que havien començat a notar en ells els primers símptomes de l’edat. Aquesta suspicàcia es veié confirmada uns anys després amb la desaparició dels màxims responsables de l’empresa, paral·lelament amb la dels seus beneficis milionaris. Encara avui es desconeix els motius de l’esvaniment dels inventors del producte, i dels diners esvanits, com també de la seves actuals localitzacions. Hi hagué cert sector policial que especulà sobre la possible relació d’ambdós episodis, però no es pogué trobar cap evidència que corroborés la certesa de la seva hipòtesi.

De tot plegat, només se’n pogué treure una resolució ineluctable: les arrugues seguirien decorant els rostres de les generacions venidores com, des de sempre, puntuals, havien tendit a manifestar-s’hi.

DIVERSOS AUTORS. Enciclopèdia virtual del comerç contemporani.

Editorial Tempus Fugit, 2046.

L'ombra (Dinotuit #9)

La bombolla (Dinorelat #9)

El dia que la famosa bombolla de l’illa de Quero esclatà, tot semblà anar-se’n en orris. Ni la curiosa arquitectura circular del territori, ni la indumentària estrambòtica de les seves gents ni tan sols l’insistent desplegament publicitari que se’n derivà, frenà la davallada turística en què s’havia sumit l’illa. Alguns curosos escèptics negaren l’existència d’aquest fet, i d’altres de menys optimistes maldaren en minimitzar el problema.  Tanmateix, tot apuntava cap una paraula que ningú volia anomenar. O que més endavant seria desposseïda, de tant predicada que hauria estat, de la seva transcendència.

I és que l’illa s’havia bastit de tal manera en aquella ciclòpia bombolla, que sense ella ja no restava res. Només aire.

Petjades (Dinotuit #8)

L'arribada de la valquíria (Dinorelat #8)

Asgeir brandava amb orgull la vigorosa espasa, l’acer de la qual ja no es percebia de tant que el roig havia esquitxat la llarga fulla. Aquella arma sempre havia estat la llavor de la seva puixança.

Una destra estocada enemiga, però, esvaní la seva ferotgia víking. Aquella reeixida carrera s’escapava talment com la sang que brollava de dins seu.

         Encongit sobre si mateix, Asgeir expectava l’arribada de la seva valquíria. Aleshores, aquesta el conduiria al Varhalla, on es convertiria en einherjer, per així brindar hidromel i entrenar fins l’arribada del Ragnarök, on combatria amb la particular ferocitat normanda al costat del gran Odin. I al final de la guerra, esdevindria l’últim home, que les llegendes anomenarien Lífthrasir i que, juntament amb la bella Líf, engendraria la nova i perfecta humanitat.

Asgeir, ni en el seu últim alè, no comprengué que la seva valquíria mai arribaria.

Or negre (Dinotuit #7)

L'home tricentenari (Dinorelat #7)

L’home tricentenari contempla amb els seus ulls pixel·lats la multitud que l’assetja. En un principi, la presència de la gent se li havia fet importuna. No obstant, amb el pas dels anys ja s’hi havia avesat per complet.  Li agradava observar els rostres dispersos per entre l’absorta turba. Sempre li havia semblat apassionant la dissemblança entre les cares de les persones. Algunes podien assimilar-se, però cap era del tot igual. Era quelcom que li pareixia completament insòlit.

         En ocasions li agradava explicar les batalletes de temps remots, com bon avi que era. Rememorava els temps en què el seu cervell encara es conservava físicament. Evocava les distintes guerres i conflictes que havien atemorit el món sencer o la generació somniadora que havia anhelat atènyer la seva utopia. Pedaços del ja distant segle XXI.

         La fama és quelcom efímer. Es dissol en un tres i no res, talment com terrosos de sucre en el cafè. Tanmateix, la seva celebritat era d’un caràcter més aviat immutable. De fet, mentre ell seguís en vida, si per ventura finís alguna vegada, mai ningú se li arrabassaria. I és que ningú podia ser més vell que el més gran dels ancians. Ell era l’home tricentenari. El primer home que havia fet del seu cervell, un ens cibernètic.

*Relat inclòs en el recull Somnis Tricentenaris de la revista Lo Càntich i l'Associació de Relataires en Català.