El
dia que la famosa bombolla de l’illa de Quero esclatà, tot semblà anar-se’n en
orris. Ni la curiosa arquitectura circular del territori, ni la indumentària
estrambòtica de les seves gents ni tan sols l’insistent desplegament
publicitari que se’n derivà, frenà la davallada turística en què s’havia sumit
l’illa. Alguns curosos escèptics negaren l’existència d’aquest fet, i d’altres
de menys optimistes maldaren en minimitzar el problema. Tanmateix, tot apuntava cap una paraula que
ningú volia anomenar. O que més endavant seria desposseïda, de tant predicada que
hauria estat, de la seva transcendència.
I
és que l’illa s’havia bastit de tal manera en aquella ciclòpia bombolla, que
sense ella ja no restava res. Només aire.
És molt bo! Una bombolla transcendent que ens porta a imaginar el que diu i el que s'amaga.
ResponEliminaFelicitats, Edgard!
Moltes gràcies! Celebro que t'agradi :)
Elimina