dimarts, 10 de març del 2015

Pervivència hiemal (Dinorelat #11)

Guaitava, silent, les ruïnes del que havia estat el temple de la Sagrada Família. Les seves antigues torres jeien ara, immòbils, talment com cadàvers congelats. L’únic que restava dempeus era alguna estàtua consagrada i algunes de les seves ciclòpies columnes que, malgrat tot, no pogueren defugir de veure’s amarades pel gel i la neu.

Contemplant les deixes glaçades de la que havia estat l’ànima de Barcelona, no pogué evitar preguntar-se com ell havia aconseguit sobreviure aquell infern hivernal.