divendres, 27 de febrer del 2015

Ethernal Youth (Dinorelat #10)

Les sospites sobre l’eficiència d’Ethernal Youth (o també conegut publicitàriament com “l’elixir de l’eterna joventut”) van aparèixer juntament amb les queixes d’alguns consumidors que havien començat a notar en ells els primers símptomes de l’edat. Aquesta suspicàcia es veié confirmada uns anys després amb la desaparició dels màxims responsables de l’empresa, paral·lelament amb la dels seus beneficis milionaris. Encara avui es desconeix els motius de l’esvaniment dels inventors del producte, i dels diners esvanits, com també de la seves actuals localitzacions. Hi hagué cert sector policial que especulà sobre la possible relació d’ambdós episodis, però no es pogué trobar cap evidència que corroborés la certesa de la seva hipòtesi.

De tot plegat, només se’n pogué treure una resolució ineluctable: les arrugues seguirien decorant els rostres de les generacions venidores com, des de sempre, puntuals, havien tendit a manifestar-s’hi.

DIVERSOS AUTORS. Enciclopèdia virtual del comerç contemporani.
Editorial Tempus Fugit, 2046.

dilluns, 9 de febrer del 2015

La bombolla (Dinorelat #9)

El dia que la famosa bombolla de l’illa de Quero esclatà, tot semblà anar-se’n en orris. Ni la curiosa arquitectura circular del territori, ni la indumentària estrambòtica de les seves gents ni tan sols l’insistent desplegament publicitari que se’n derivà, frenà la davallada turística en què s’havia sumit l’illa. Alguns curosos escèptics negaren l’existència d’aquest fet, i d’altres de menys optimistes maldaren en minimitzar el problema.  Tanmateix, tot apuntava cap una paraula que ningú volia anomenar. O que més endavant seria desposseïda, de tant predicada que hauria estat, de la seva transcendència.
I és que l’illa s’havia bastit de tal manera en aquella ciclòpia bombolla, que sense ella ja no restava res. Només aire.