divendres, 29 de maig de 2015
El drac (Dinotuit #14)
diumenge, 17 de maig de 2015
Malthus sideral (Dinorelat #14)
El dia que els japonesos van descobrir el sèrum de la vida perenne va haver-hi una gran alegria a tot el món. Ah, però ja ens ho podíem pensar! Com ho arreglaríeu, vós? No hi cabem pas tots alhora i per sempre!
Zero a Malthus. PERE CALDERS
Zero a Malthus. PERE CALDERS
El
sèrum de la vida perenne havia estat el principal maldecap d’aquella darrera
Assemblea General extraordinària de les Nacions Unides. Si no s’hagués actuat amb promptitud,
els recursos del planeta s’haguessin esgotat en molt pocs anys. Durant les
vint-i-quatre hores que s’havia dilatat la reunió, s’havien barallat propostes
ben distintes com la d’omplir terra i mar d’hivernacles, vetar la natalitat o
establir un límit d’edat en què tots els ancians, sense excepció, es veiessin
obligats a ser traspassats. Tanmateix, la majoria de propostes foren
descartades per improbables o impopulars.
La idea que va
prevaler, vingué, inesperadament, a proposta del recent estrenat estat català.
Enlloc de llevar la vida dels ancians d’una certa edat, el que es podia fer era
enviar-los a l’espai a la recerca de nous planetes per colonitzar. Per evitar
possibles revoltes o oposicions sistemàtiques a la proposta, es demanarien, en
primer lloc, voluntaris, bo i engalanant el projecte amb un nom florit:
Programa de Repoblació Espacial. La idea fou ben rebuda arreu i s’hi
inscrigueren un bon nombre d’aspirants, suficients com per mantenir a ratlla el
problema de la mancança de recursos durant un temps.
L’insòlit de tot
plegat era que la invenció de l’elixir de la vida eterna hagués permès, al seu
torn, la represa del viatge espacial, que uns anys abans havia semblat
estancat. I és que el temps del trajecte ja no suposava més un problema, atès
que la humanitat, ara eterna anciana, disposava, literalment, de tot el temps
del món.
dijous, 7 de maig de 2015
Perseu (Dinotuit #13)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)